Monument Valley (16 – 17 juny)

 

De camí a Monument Valley fem algunes paradetes. Primer per veure el Lake Powell, el segon llac artifical més gran d’Estats Units. Té un perímetre de 3140 km!

 Després fem una petita caminada fins al punt panoràmic Horseshoe Bend, on es veu un meandre del riu Colorado des d’un penya-segat. La vista és impressionant, el riu dóna la volta a una roca immensa, i l’alçada no és apta per a qui tingui vertigen. La vista compensa el camí de sorra recorregut a ple sol.

I per últim al Navajo National Monument: resseguim un petit caminet, el Sandal Trail, molt agradable. Pel camí trobem indicacions dels usos que feien de determinades plantes els indis anasazi, i al final, podem observar les ruïnes del seu poblat, que estan molt ben conservades, i daten de finals del segle XIII.

Finalment, ens apropem a les grans roques que han servit d’escenari de moltes pel·lícules de l’oest.

La guia ens recorda que estem en territori indi, aquí tot funciona a la seva manera i al seu ritme. Ens recomana deixar a casa les presses i exigències.

Avui dormim a l’Hotel Monument Valley Goulding Lodge, regentat per indis. Quan arribem a la recepció, ens pregunten el nostre nom, entreguem el val de la reserva; i la noia de la recepció no ens explica res, però ens demana el nom de l’agència de viatges que ha fet la reserva, parla amb una seva companya, i comencen a passar els minuts, però tot i que li preguntem si hi ha algun problema, no ens contesta res, però no avancem. Val més fer cas a la guia, i fer bona cara, i armar-nos de paciència, tot i que per un dia que arribem aviat a l’hotel, haver de perdre el temps a la recepció...

Finalment ve la seva superior, i ens diuen que no tenen la reserva confirmada, però que ja trucaran demà a l’agència de viatges, i ens dónen una suite, que és molt gran, amb 2 habitacions, cuina, menjador, etc.. però sense vistes al Monument Valley. Vaja, no es pot tenir tot...

L’endemà, fem el check out, i ens volen cobrar l’habitació. Els recordem que nosaltres ja l’hem pagat a l’agència, i després del lapsus, se’n recorden que sí, que ja vam entregar el val, i que ells han de trucar a l’agència de viatges per a reclamar-ho. Marxem, sense confiar gaire en que no ens la tornaran a cobrar.

Entrem al Monument Valley National Park, també gestionat per indis, i recorrem la pista Valley Drive amb el nostre cotxe (quina sort que tinguem un 4x4, sinó tocaríem a terra!). Ens dónen un mapa, amb el qual riem de les faltes d’ortografia que han fet en traduir-lo al castellà. Admirem les formes de les roques, fins i tot n’hi ha una que sembla un elefant. El paisatge és talment com si et trobessis en un western. Tant dins com fora del parc hi ha moltíssimes parades de joies, o altres souvenirs que fan i venen els mateixos indis navajo. El seu estil de vida sembla que ara es dirigeix al turisme.

Després d’aquest tour que ens ha sorprès agradablement, i ens ha agradat molt, ens dirigim cap al Grand Canyon of Colorado.