Fem el trajecte de Death Valley a Bryce Canyon, passant a tocar Las Vegas, veiem de lluny els gratacels on d’aquí uns dies tornarem. Primer fem camí per una autopista recta, llarga i interminable, i després ens desviem a Cedar City cap a Long Valley, no fent cas del que indica el GPS, i resulta ser un gran encert, la carretera val molt més la pena que la trista autopista. Entre arbres, i amb una temperatura molt agradable, toquem neu i voregem un llac. Just abans del nostre destí, des de la mateixa carretera gaudim d’un tastet del Red Canyon, les roques prenen un intens color vermell com el seu nom indica.
Tot i que pensàvem que arribaríem just abans de la posta de sol a Bryce Canyon, aquí, molt més a l’est, el sol es pon abans, i tot i que encara podem veure les columnes rocoses il·luminades pels últim rajos de sol, o més aviat per la llum de la lluna, de seguida es fa fosc. En entrar a l’habitació de l’hotel Bryce Canyon Lodge veiem que al rellotge del despertador marca les 21:30, enlloc de les 20:30. Ostres, estem a Utah, i aquí és una hora més tard, no ho havíem tingut en compte...
Com que ens hem perdut el sunset, no deixarem escapar el sunrise. A les 5:30 hora nova ja estem dempeus i fent camí cap al Sunrise Point, el punt indicat per disfrutar de la millor vista del Bryce a l’alba. Arribem a l’aparcament, i a més d’altres cotxes, també hi ha un autobús. Caminem fins al punt indicat, i oh no!, està ple de japonesos i les seves càmeres. Quin mala sort! Però en Miquel, molt murri, s’adona que tota la troupe de japonesos estan posicionats de cara a la sortida del sol, i la vista interessant serà de cara a l’oest, on es veuran les roques il·luminades pel primers rajos de sol. Agafem un lloc a primera fila i esperem. Que bonics els canvis de colors. Preciós. I que graciós, quan de sobte, tots els japonesos, enlluernats pels sol, s’esveren, se n’adonen, i vénen corrents darrere nostre.
Després de la sortida del sol, fem una excursió del Sunrise Point al Sunset Point, pel Queen’s Garden, un caminet que passa entre les espectaculars columnes que van dels taronges als vermells, i pel Navajo loop, el qual acaba amb el tram anomenat Wall Street, que per l’alçada de les seves roques simula els gratacels de Manhattan. Pel camí ens entretenen uns mini esquirols molt manyacs.
| Red Canyon |
Esmorzem, ens dutxem, check out i carretera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada